Mireille / Mirèio

Resumen del libro

Deux jeunes gens, Mireille, fille d'un riche fermier de la Crau, et Vincent, un pauvre vannier, s'aiment d'un amour impossible. L'argent, les prétendants de Mireille, la loi sociale les séparent. Désespérée par le refus que son père oppose à leur mariage, Mireille fuit le mas familial et part prier sur le tombeau des saintes Maries, en Camargue, pour fléchir la volonté paternelle. Frappée d'insolation, elle meurt, extatique, face à la mer, au terme de ses prières, laissant Vincent au désespoir. Merveilleuse épopée où Mistral évoque les fastes de son Sud natal, ce poème de douze chants édité en 1859 en langue provençale vaudra la gloire à son auteur. Considéré comme un chef-d' uvre par Barbey d'Aurevilly, il transportait aussi le romantique Lamartine par son sublime et son éternité.

Biografía del autor

Frederic Mistral (Maiano, 1830 - 1914). Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio (1859) (Mireia, Quaderns Crema, 2004), poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat. El 1867 publicà Calendau, llarg poema de trama novel-lesca i d intenció èpica, himne abrandat, d un alliberament simbòlic. El 1875 publicà Lis Isclo d or, que recollia una producció lírica abundant i sovint molt notable, espatllada potser per un excés de retòrica. Del 1876 al 1888 Mistral fou capolièr del felibritge; es preocupà de donar-li una estructura panoccitana i una ressonància en l àmbit de la llatinitat, però no l alliberà de la divisió entre la dreta i l esquerra (felibritge roig). Mistral treballà incansablement en la recopilació de materials per a Lou Tresor dóu Felibrige (1878-86), instrument inapreciable per a la coneixença de l occità. Publicà Nerto (1884), la tragèdia La Rèino Jano (1890) i el Pouèmo dóu Rose (1897; traduït al català per Josep Soler i Miquel el mateix any), llarga narració mitològica, superposada a una evocació d aparença realista de la vida dels barquers del Roine. El 1904 li fou concedit el premi Nobel.