Frédéric Mistral
Frederic Mistral (Maiano, 1830 - 1914). Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio (1859) (Mireia, Quaderns Crema, 2004), poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat. El 1867 publicà Calendau, llarg poema de trama novel-lesca i d intenció èpica, himne abrandat, d un alliberament simbòlic. El 1875 publicà Lis Isclo d or, que recollia una producció lírica abundant i sovint molt notable, espatllada potser per un excés de retòrica. Del 1876 al 1888 Mistral fou capolièr del felibritge; es preocupà de donar-li una estructura panoccitana i una ressonància en l àmbit de la llatinitat, però no l alliberà de la divisió entre la dreta i l esquerra (felibritge roig). Mistral treballà incansablement en la recopilació de materials per a Lou Tresor dóu Felibrige (1878-86), instrument inapreciable per a la coneixença de l occità. Publicà Nerto (1884), la tragèdia La Rèino Jano (1890) i el Pouèmo dóu Rose (1897; traduït al català per Josep Soler i Miquel el mateix any), llarga narració mitològica, superposada a una evocació d aparença realista de la vida dels barquers del Roine. El 1904 li fou concedit el premi Nobel.
Mostrando 3 libros encontrados (1 páginas)
1
-
Le grand poème de Mistral raconte la vie des "voituriers" qui, au siècle dernier, descendaient le Rhône jusqu'à Beaucaire, Arles ou Port-Saint-Louis. Écrit en provençal, il n'existait en version française que par celle, très datée, de Mistral lui-même. Claude Guerre en propose une traduction pleine d'allant.
más informaciónSin ejemplares (se puede encargar)
-
Die Provence stand für Frédéric Mistral (1830-1914) im Zentrum seines gesamten Schaffens. Mistral trat für die Eigenständigkeit der provenzalischen Sprache und Literatur ein; 1904 erhielt er den Nobelpreis für Literatur. In seinen Erinnerungen schildert er auf liebenswerte Weise seine Heimat, ihren besonderen Menschenschlag und ihre Gebräuche. Vor allem aber erinnert er sich an den Jungen, ...
más informaciónSin ejemplares (se puede encargar)
-
Deux jeunes gens, Mireille, fille d'un riche fermier de la Crau, et Vincent, un pauvre vannier, s'aiment d'un amour impossible. L'argent, les prétendants de Mireille, la loi sociale les séparent. Désespérée par le refus que son père oppose à leur mariage, Mireille fuit le mas familial et part prier sur le tombeau des saintes Maries, ...
más informaciónSin ejemplares (se puede encargar)
1
