Correspondance (avec Robert de Montesquiou)

Resumen del libro

Poète prolixe, dandy excentrique et mondain superbe, Robert de Montesquiou est moins connu pour son oeuvre, oubliée, que pour celles qu'il a inspirées. Muse d'un nouveau genre, on le retrouve ainsi sous les traits du baron de Charlus, figure centrale de la Recherche du temps perdu. De 1893 à 1921, Marcel Proust et celui qu'il appelle son "Maitre", dont il se dit le "disciple" fervent et charmé, ont échangé plus de 300 lettres.
Nourrie d'admiration et de jalousie, cette correspondance donne à lire une très belle réflexion sur l'inspiration et la création littéraires. Elle permet aussi de rendre la parole à Montesquiou, éclipsé par l'astre Proust, qui lui doit pourtant peut-être une partie de son éclat.

Biografía del autor

Marcel Proust (París, 1871-1922) és una figura cabdal de la literatura del segle xx. Va dur la vida mundana típica de qualsevol jove de família rica a París, però també es va comprometre amb la justícia fent costat als dreyfusistes i, amb lx{0026} x02019;art, publicant diversos escrits literaris al diari Le Figaro, iniciant la redacció de la novel-la Jean Santeuil o bé traduint Ruskin. Quan tenia 34 anys, va morir la seva mare, amb qui estava tan unit, i, aleshores, sumit en la tristesa i una salut precària, va començar una vida reclosa que ja no abandonaria mai més. Quatre anys més tard, després de moltes lectures i de recopilar abundants materials, va emprendre la redacció del que seria la seva obra magna, A la recerca del temps perdut, que al principi va ser rebuda amb certa fredor i després amb entusiasme, i de la qual només va poder veure publicats els tres primers volums dels set que la componen.