Editorial Gf-Flammarion
Fecha de edición julio 1993 · Edición nº 1
Idioma francés
EAN 9782080704696
446 páginas
Libro
Volúmen 2
La deuxième partie d'A l'ombre des jeunes filles en fleurs : " Noms de pays : le pays ", en faisant écho à la dernière partie de Du côté de chez Swann : " Noms de pays : le nom ", annonce un progrès dans la connaissance des réalités. La ville rêvée, enveloppée de brumes, se révèle bien différente, illuminée par un soleil éclatant. Mais ce Balbec au nom oriental permet au héros d'accéder à un autre orient de ses rêves. Mme de Villeparisis, amie d'enfance de sa grand-mère, lui présente le marquis de Saint-Loup et le baron de Charlus qui, comme elle, appartiennent à l'aristocratique famille des Guermantes. La découverte de l'univers d'Elstir, peintre de génie, lui dévoile - sans qu'il en ait pleinement conscience - quelques-unes des vérités essentielles qu'il avait jusqu'alors vainement cherchées. Et Elstir lui permet encore d'aller au bout d'un rêve en l'introduisant auprès de la petite bande des jeunes filles en fleurs qui se profilent le long de la plage de Balbec. Au plaisir de leur compagnie le jeune homme est prêt à tout sacrifier : parents, amis, travail. A-t-il vraiment tort ? Le texte proposé ici a été établi avec le plus grand soin d'après celui de l'édition originale, dans un souci de fidélité maximale à la ponctuation de Proust et à ses intentions explicites. Des notes détaillées éclairent la lecture. Un dossier documentaire (accueil du roman par la presse, bibliographie) complète l'information.
Marcel Proust (París, 1871-1922) és una figura cabdal de la literatura del segle xx. Va dur la vida mundana típica de qualsevol jove de família rica a París, però també es va comprometre amb la justícia fent costat als dreyfusistes i, amb lx{0026} x02019;art, publicant diversos escrits literaris al diari Le Figaro, iniciant la redacció de la novel-la Jean Santeuil o bé traduint Ruskin. Quan tenia 34 anys, va morir la seva mare, amb qui estava tan unit, i, aleshores, sumit en la tristesa i una salut precària, va començar una vida reclosa que ja no abandonaria mai més. Quatre anys més tard, després de moltes lectures i de recopilar abundants materials, va emprendre la redacció del que seria la seva obra magna, A la recerca del temps perdut, que al principi va ser rebuda amb certa fredor i després amb entusiasme, i de la qual només va poder veure publicats els tres primers volums dels set que la componen.
|