Cuentos

Resumen del libro

Si bien en ocasiones su imponente obra novelística ("La plaza del Diamante", "La calle de las Camelias", "Jardín junto al mar", "Cuanta, cuanta guerra"...) ha hecho sombra a su cuentística, Mercé Rodoreda es autora de algunos de los relatos más antologados y elogiados del siglo XX.
Este volumen recobe sus cuatro libros dedicados al género: "Veintidós cuentos" (Premio Víctor Català 1957), "Mi Cristina y otros cuentos" (1967), Parecía de seda y otros cuentos (1978), que contiene textos tan célebres como "Orleans, 3 kilómetros", "Ron Negrita" o el propio "Parecía de seda", y por último el originalísimo libro que se publicó en 1980 con el título "Viajes y flores" (Premio de la Crítica Serra d'Or, Premio Ciudad de Barcelona y Premio Nacional de la Crítica), que, en un guiño tanto a Borges como a Michaux, alberga relatos de viajes extraordinarios junto una impresionante y bellísima botánica de flores tan inolvidables como "Flor desesperada", "Flor delirio" o "Flor melindre".
El 2008 es el Año Rodoreda, la escritora catalana más universal de todos los tiempos, y la recopilación de sus cuentos es un homenaje a su innegable talento para la creación de personajes femeninos, su perspicacia para captar la esencia de los ambientes y la profundida y la belleza de su estilo.

Biografía del autor

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és sens subte l'escriptora més universal de la literatura catalana. Al domini absolut dels dos grans gèneres narratius, la novel-la i el conte, hi va arribar en la seva maduresa, passats els quaranta anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: són els anys de Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). Quan va tornar a Catalunya i es va establir definitivament a Romanyà de la Selva, Rodoreda va seguir donant mostres del seu domini de tots dos gèneres amb Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Quanta quanta guerra... i Viatges i flors (1980); i caldria afegir-hi, encara, la novel-la pòstuma i inacabada La mort i la primavera.<br> Però la qualitat esclatant de l'obra de Mercè Rodoreda en els últims vint-i-cinc anys de la seva vida no s'explicaria sense la seva obra de joventut: sense els seus anys de formació com a escriptora durant la segona República. En aquest període barceloní, Rodoreda va publicar cinc novel-les x{0026} x02014; Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936) i la primera versió d'Aloma (1938)x{0026} x02014;, un munt de narracions, contes infantils, articles i entrevistes. Tota aquesta producció primerenca de Mercè Rodoreda, publicada dispersament i molt poc coneguda, es posa per primera vegada a l'abast del públic lector amb el volum Obra de joventut.