La abuela Soledad vivía sola como la luna. Un día llegó un perro triste y sin
nombre, que escribía poemas, y le invitó a quedarse, y le llamó Compañía.
Otro día llegó un gato triste y sin nombre, que escribía cuentos, y le llamó
Alegría. Otro día llegó un ratón triste y sin nombre, que dibujaba con un
lápiz, y le llamó Simpatía. Entonces mandó limpiar la maleza del jardín y
vinieron los niños del barrio y ya nunca volvió a estar sola.
x{0026}lt;P x{0026}lt;B Raquel Díaz Reguerax{0026}lt;/B va néixer a Sevilla l'any 1974. És il-lustradora. Es va llicenciar en Belles Arts, Disseny Gràfic i Il-lustració Digital a la Universitat de Sevilla. Tot i els seus estudis, la seva vida professional va començar al món de la música a Madrid, escrivint i composant cançons per a altres músics. Des de fa poc ha començat a escriure i il-lustrar els seus propis llibres infantils i per adults. La seva carrera com autora i il-lustradora ha estat meteòrica: en els darrers set anys ha publicat més de 15 àlbums il-lustrats amb diferents editorials, com per exemple x{0026}lt;I Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?x{0026}lt;/I , x{0026}lt;I Un amor tan granx{0026}lt;/I , x{0026}lt;I Jo vaig amb mix{0026}lt;/I i, destacant per sobre de tots els altres, x{0026}lt;I Quan les nenes volen altx{0026}lt;/I , que s'ha convertit en un gran èxit de vendes.x{0026}lt;/P
|