La vida material

Resumen del libro

Un llibre de no ficció sobre la vida per Marguerite Duras: una confessió en forma de conversa.
El projecte de "La vida material" sorgeix quan per primer cop a la vida Duras es troba impedida d'escriure: té més de setanta anys, pràcticament no hi veu i acaba de concebre dos textos dictant-los al seu molt conflictiu company d'aleshores.
L'escriptura s'ha convertit en un camp de batalla on no vol tornar.
Per fer-la sortir d'aquest bloqueig, el seu amic Jérôme Beaujour li proposa que enraonin sense objectiu concret i gravin les converses.
No és fins al final que ella decideix donar-hi forma de llibre.
Organitzat en 48 capítols curts, aquest llibre aborda tota mena de temes: la casa, els homes, l'alcohol, la ciutat, el pànic, la frigidesa, la tele, les mares boges...
Ella en diu agafar el carrer ample de la paraula per poder anar a tot arreu.
Per a molts dels seus lectors, "La vida material" és un llibre que forma part del cànon íntim: una paraula inspiradora.

Biografía del autor

Marguerite Duras nació en la Indochina francesa en 1914 y murió en París en 1996. En 1932 se trasladó a París, donde estudió derecho, matemáticas y ciencias políticas. En 1943 publicó su primera obra, La impudicia, a la que seguirían más de veinte novelas, guiones de cine y textos dramáticos. Entre sus obras destacan Moderato cantabile, El vicecónsul, El arrebato de Lol V. Stein, Los ojos azules pelo negro, Emily L., Los caballitos de Tarquinia, El amor, Destruir, dice, El amante de la China del Norte y Un dique contra el Pacífico. Tras una profunda crisis, marcada por el alcoholismo, escribió El hombre sentado en el pasillo, El mal de la muerte y El amante, célebre novela merecedora del premio Goncourt en 1984. También es autora de un pequeño ensayo ineludible, Escribir. A ellos se suman ahora estos Cuadernos de la guerra.<br> <br>