Borja de Riquer i Permanyer es catedrático emérito de Historia Contemporánea de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre sus publicaciones destacan Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1977), Epistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904 (1990), L& x02019;últim Cambó: 1936-1947 (1996), Escolta Espanya: la cuestión catalana en la época liberal (2001); Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político (2015), Cambó en Argentina: negocios y corrupción política (2016) y Anar de debó. Els catalans i Espanya (2016). Es co-autor del volumen VII, El franquisme i la transició democràtica (1989), y de los volúmenes IX y X, La Catalunya autonòmica (2003), de la Història de Catalunya dirigida por Pierre Vilar. Ha sido director de Història, política, societat i cultura dels Països catalans (13 vols.), de Història Mundial de Catalunya (2018) y de Vides catalanes que han fet història (2020) y co-director de La corrupción política en la España Contemporánea (2018). También es director del proyecto & x0201C;Diccionari Biogràfic dels Parlamentaris Catalans (1810-1939)& x0201D;. Entre sus distinciones figuran la Medalla de Honor de la Universitat Autònoma de Barcelona y la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2017). Es presidente de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.