Frederic Mistral (Maiano, 1830 - 1914). Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio (1859) (Mireia, Quaderns Crema, 2004), poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat. El 1867 publicà Calendau, llarg poema de trama novel-lesca i d intenció èpica, himne abrandat, d un alliberament simbòlic. El 1875 publicà Lis Isclo d or, que recollia una producció lírica abundant i sovint molt notable, espatllada potser per un excés de retòrica. Del 1876 al 1888 Mistral fou capolièr del felibritge; es preocupà de donar-li una estructura panoccitana i una ressonància en l àmbit de la llatinitat, però no l alliberà de la divisió entre la dreta i l esquerra (felibritge roig). Mistral treballà incansablement en la recopilació de materials per a Lou Tresor dóu Felibrige (1878-86), instrument inapreciable per a la coneixença de l occità. Publicà Nerto (1884), la tragèdia La Rèino Jano (1890) i el Pouèmo dóu Rose (1897; traduït al català per Josep Soler i Miquel el mateix any), llarga narració mitològica, superposada a una evocació d aparença realista de la vida dels barquers del Roine. El 1904 li fou concedit el premi Nobel.