Victus

Resumen del libro

Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries.
Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic. Victus és una novel-la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona.
També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar.
Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa.
I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.
Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles.
Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès.
Ressenyes: Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència.
Més vibrant.
Més proper. Joan B.
Culla, professor d'Història Contemporània No s'assembla a cap escriptor.
Extraordinària. Pere Gimferrer Un antídot contra el verí de la manipulació. Sergi Pàmies

Biografía del autor

x{0026}lt;P x{0026}lt;B Albert Sánchez Piñolx{0026}lt;/B (Barcelona, 1965) es antropólogo y escritor. Autor de los ensayos x{0026}lt;I Payasos y monstruos x{0026}lt;/I (2000), x{0026}lt;I Quan érem genocidesx{0026}lt;/I (2017) y x{0026}lt;I Les estructures elementals de la narrativax{0026}lt;/I (2021), Sánchez Piñol ha publicado además el libro x{0026}lt;I Compañía difícil x{0026}lt;/I (2000), en colaboración con Marcello Fois, y el conjunto de relatos x{0026}lt;I Les edats dx{0026} x02019;or x{0026}lt;/I (2001). Su primera novela, x{0026}lt;I La piel fríax{0026}lt;/I (Alfaguara, 2015), fue galardonada con los premios Ojo Crítico y Llibreter y ha sido traducida a treinta y siete lenguas, convirtiéndose en un gran éxito, con más de 800.000 ejemplares vendidos en todo el mundo. Posteriormente publicó las novelas x{0026}lt;I Pandora en el Congox{0026}lt;/I (Alfaguara, 2005), x{0026}lt;I Victusx{0026}lt;/I (2012), x{0026}lt;I Vae Victusx{0026}lt;/I (2015),x{0026}lt;I Fungus x{0026}lt;/I (Alfaguara, 2019) y x{0026}lt;I El monstruo de Santa Elena x{0026}lt;/I (Alfaguara, 2022) y el libro de relatos x{0026}lt;I Trece tristes trances x{0026}lt;/I (Alfaguara, 2009). x{0026}lt;I Oración a Proserpinax{0026}lt;/I es su última obra.x{0026}lt;/P