Viatges i flors

Resumen del libro

Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d'una manera molt diferent l'un de l'altre. Flors de debò va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insòlites, una flora bellíssima que a l'autora li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debò, més endavant naixia una altra flor de debò. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d'un parell d'anys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà, de pressa i no fa gaire temps. Són misteris de la creació impossibles d'elucidar. D'aquestes narracions n'hi ha de patètiques, de divertides: totes, però, malgrat l'humor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l'existència, la lluita per subsistir.

Biografía del autor

Mercè Rodoreda, principal autora de la narrativa contemporánea en lengua catalana, nació en Barcelona en 1908. Tras la guerra civil, se exilió primero en Francia y luego en Ginebra, regresando a Cataluña en 1979. Murió en Girona en 1983. En 1938 obtuvo el Premio Crexells con su novela Aloma, de la que aparecería una edición revisada por su autora en 1969. Posteriormente publicó los volúmenes de relatos Vint-i-dos contes (Premio Victor Català 1958), Mi Cristina y otros cuentos (1967) y Viajes y flores (1980), y las novelas La plaza del Diamante (1962) x{0026} x02014;el mayor éxito de la narrativa catalana contemporáneax{0026} x02014;, La calle de las Camelias (1966), por la que obtuvo el Premi Sant Jordi, el de la Crítica y el Ramon Llull, Jardín junto al mar (1967), Cuánta, cuánta guerra... (1980) y las novelas póstumas La muerte y la primavera (Seix Barral, 1986) e Isabel y Maria (Seix Barral, 1992). En 1980 recibió el Premi dx{0026} x02019;Honor de les Lletres Catalanes.Sus obras se han traducido a más de veinte lenguas.