Savis, bojos i difunts

Des de l'última dècada del segle XIX, fins ben entrats els anys 30 del segle XX, a Catalunya hi va haver una sèrie d'autors, i, sobretot, una sèrie de llibres, que no encaixen amb el que sovint se'ns ha explicat sobre la literatura catalana d'aquella època. Aquest tarannà literari està molt vinculat amb el que a França es va anomenar decadentisme. A casa nostra la decadència tenia una tradició pròpia. No es tracta, doncs, de la imitació d'un corrent que venia de París, sinó d'una reacció anàloga davant les xacres de l'època: l'escepticisme respecte al progrés, la voluntat de mostrar el rerefons grotesc de les convencions socials o la reivindicació dels marginats. Una visió de la literatura que, sense voler conformar un moviment, va compartir una actitud individual i una estètica comuna.