Pedres

Resumen del libro

Cap al 1100, el governador de la província de Wuwei era Mi Fu,
també anomenat Mi Nangong, gran afeccionat a la pintura i a la cal·ligrafia,
crític d'art, pintor i cal·lígraf ell mateix. Com tants doctes del seu temps,
estimava i admirava les pedres estranyes. Un dia va posar-se el seu vestit
de cerimònia per saludar una roca que s'aixecava a la seva residència.
S'inclinà al seu davant i la va tractar de "Germà gran". Mi Fu fou en primer
lloc cal·ligraf. Va adoptar la cursiva dita d'herba, tècnica perillosa, arriscada,
tota ella brusquedat i inspiració. S'afirma que aquesta escriptura de cadència
ràpida té "la naturalesa del vent" i que es traça millor en estat d'ebrietat.
Mi Fu emprava la tinta trencada, la tinta cremada, la tinta acumulada.
El pinzell no li bastava. Li venia de pintar amb esfumins de paper, estelles
de canya de sucre, calzes de lotus. Pintava paisatges. Els pintà cada cop més
dil·luïts i com beguts per l'atmosfera. "La seva pintura tenia el gust dels
núvols", escriuria més tard Fu Baoshi, citat i aprovat per Zhan Hao a la fi
dels Ming".
Roger Caillois (Reims, 1913 - París, 1978), escriptor de molt diverses
vessants, féu els seus estudis a l'École Normale Supérieure i exercí
de professor agregat de gramàtica, de diplomàtic, funcionari internacional
i editor a Gallimard, on dirigí la col·lecció de literatura iberoamericana
"La croix du sud" i publicà, el primer a França, l'obra de Jorge Luis Borges.
Membre del moviment surrealista (1933-1935), fundador amb Georges
Bataille i Michel Leiris del Collège de Sociologie (1939) i membre de
L'Académie Française (1971), fou autor, entre una vasta obra que deambula
pels camps de la sociologia, l'antropologia, la mitologia i, sobretot,
els de l'imaginari i l'oníric, de Le mythe et l'homme (1938), L'homme et le
sacré (1939), Esthétique généralisée (1962), L'incertitude qui vient des rêves
(1956) y La dissymétrie (1973). Traduí al francés a Alejo Carpentier, al propi
Borges i a Octavio Paz.

Biografía del autor

El sociólogo, escritor y crítico literario Roger Caillois (1913-1978) formó parte en sus inicios del grupo surrealista francés, del que posteriormente se desmarcó para alinearse con los trabajos de Bachelard, Bataille y Leiris, intentando dotar a las obsesiones surrealistas de un fundamento científico. A lo largo de su obra, mayoritariamente ensayística, incidió en la relación entre la naturaleza, lo sagrado, el juego, lo fantástico y el ser humano.