Editorial Quaderns Crema
Colección Biblioteca Mínima, Número 0
Fecha de edición enero 2001 · Edición nº 1
Idioma catalán
EAN 9788477273370
416 páginas
Libro
Dimensiones 130 mm x 210 mm
Les botigues de color canyella (1935) i El sanatori de la clepsidra (1938) són, gairebé, un sol llibre. No cal explicar qui va ser Schulz. Un professor d?arts i oficis, un dibuixant sorprenent que es va aferrar a la literatura com si no hi hagués res més al món. Un egoista que només tenia relacions epistolars. Un neoplatònic pervers, un mitòman... L?han comparat amb Kafka, però en els llibres de Schulz, és el pare qui es transforma (en cranc, en bomber, en homúncul, en no-res), i a més no hi ha ni llei ni condemna, sinó el desig torbat dels homes per redimir-se del tedi i expressar-se caòticament, com la matèria. Alguns es fan diminuts com ninots, d?altres vegeten en taules de cerveseria, extàtics i llepats per la humitat; d?altres es fan tan plans que es confonen amb les façanes de les cases; d?altres són pures cames lascives, caps assedegats, aspirants a maniquins o a desaparèixer en el vent, a ?retirar suaument les mans del timó de la nau encallada de la vida?.
Bruno Schulz (Drohobycz, 1892-1942) és, juntament amb Witkiewicz i Gombrowicz, un dels tres grans escriptors de la literatura polonesa del segle XX. Dibuixant, grafista i escriptor autodidacta, va ser assassinat per un agent de la gestapo al gueto jueu de la seva ciutat i, amb la guerra, es va perdre bona part de la seva obra. La seva producció artística, travessada per un sentit oníric i eròtic que desvetlla els replecs de l'inconscient, porta el segell inqüestionable d'una modernitat que sovint s'ha comparat amb Kafka. Les dues obres que avui presentem són les més representatives de l'autor El Messies, que havia de ser una mena de summa poetica, es va perdre.
|
||||||