als temes propis, en el territori propi segons diu José Jiménez Lozano
en el seu pròleg, como quien vadea el río a pie enjuto : el desig i la
fragilitat, la felicitat i l'angoixa, l'anhel de trascendència i l'imperi del
somni, l'homosexualitat i la fe cristiana, l'ull plàstic i el trencament,
l'amor i el sentiment del temps. Tinc dinou anys i recorro a cavall
una carretera secundària de Virgínia. La cavalcada dura una estona,
i de sobte el meu cavall em parla: Fa tres hores que et porto.
Estic cansat. Ara et toca a tu . Salto a terra i veig que la meva muntura
es va fent petita, Aviat no és més que un poney, i aquest poney encara
es va fent més petit fins que té les dimensions d'un gosset. Aleshores
agafo el cavall sota el braç i me l'emporto a casa . Hortus conclusus
on rau, hipotètic lector, tan lateral com potent, un sosiego antiguo
y un contrapunto admirable para este nuestro tiempo
Cerrar
Volver
