Diari nocturn

Resumen del libro

Fer el retrat, com si parlés d'un individu, d'un únic cos que tingués
alhora els atributs prototípics, en combinació lliure, d'una col.lectivitat
-o nació-: el famfarró, el barrut, el gandul, el bona fe, el polític, el que té
diners, el que no en té, el que medra, el feixista, el corrupte, el capellà,
el funcionari, les víctimes; o el cínic, el supervivent, el perplex, el que té
por, el brètol, el cap calent i el que té gràcia. Mirar però pertànyer.

Pertànyer però mirar, descriure la conformació pròpia. "Un cotxer, per
exemple, o un actor, un metge, un comerciant, un gendarme, un artista,
un emperador, un lladre: tots aquests treballen seguint les lleis d'un joc
que poden canviar i millorar segons vulguin. Un empleat, en canvi,
treballa perquè ho ha de fer; realitza un deure que una autoritat ha
disposat per a ell, per la qual cosa es troba sota l'amenaça de sancions
que li recorden els càstigs paterns i els suspensos acadèmics

Biografía del autor

Ennio Flaiano (1910-1972) fue escritor, periodista, crítico y dramaturgo, aunque la faceta que le granjeó mayor fama y prestigio fue la de guionista; como tal, entre los años 40 y 60, dejó su impronta en decenas de títulos del cine italiano, donde destacan varias de las mejores y más icónicas películas de Federico Fellini x{0026} x02014; La dolce vita , 8 , La strada , entre otrasx{0026} x02014;, además de en Calabuch , de Luis García Berlanga. Aunque publicó también varios volúmenes de relatos, dentro de su obra narrativa Tiempo de matar fue su única novela, y con ella se alzó ganador de la primera edición del Premio Strega, en 1947.