<p <strong Laure Murat</strong (Neuilly-sur-Seine, 1967) és historiadora, crítica d& x02019;art, professora a la UCLA i col-labora en mitjans de comunicació com <em Le Monde</em i <em Libération</em , entre d& x02019;altres. Allunyada per decisió pròpia dels seus orígens aristocràtics, es defineix com una dona sense fills, soltera, homosexual, professora universitària, votant d& x02019;esquerres i feminista. La seva obra & x02013;centrada en la història de la psiquiatria francesa del XIX, la història de la literatura i les qüestions de gènere i sexualitats& x02013; inclou <em La Maison du docteur Blanche</em (2001, Premi Goncourt de Biografi a i Premi de la Crítica de l& x02019;Acadèmia Francesa), <em Passage de l& x02019;Odéon</em (2003, Premi Cassis), <em L& x02019;Homme qui se prenait pour Napoléon</em (2011, Premi Femina d& x02019;Assaig) i <em Une révolution sexuelle? Réflexions sur l& x02019;après-Weinstein</em (2018). Gran estudiosa de l& x02019;obra de Marcel Proust, el seu llibre <strong <em Proust, novel-la familiar</em </strong va rebre el Premi Médicis d& x02019;Assaig 2023.</p