<p><strong>Laure Murat</strong> (Neuilly-sur-Seine, 1967) és historiadora, crítica d’art, professora a la UCLA i col·labora en mitjans de comunicació com <em>Le Monde</em> i <em>Libération</em>, entre d’altres. Allunyada per decisió pròpia dels seus orígens aristocràtics, es defineix com una dona sense fills, soltera, homosexual, professora universitària, votant d’esquerres i feminista. La seva obra –centrada en la història de la psiquiatria francesa del XIX, la història de la literatura i les qüestions de gènere i sexualitats– inclou <em>La Maison du docteur Blanche</em> (2001, Premi Goncourt de Biografi a i Premi de la Crítica de l’Acadèmia Francesa), <em>Passage de l’Odéon</em> (2003, Premi Cassis), <em>L’Homme qui se prenait pour Napoléon</em> (2011, Premi Femina d’Assaig) i <em>Une révolution sexuelle? Réflexions sur l’après-Weinstein</em> (2018). Gran estudiosa de l’obra de Marcel Proust, el seu llibre <strong><em>Proust, novel·la familiar</em></strong> va rebre el Premi Médicis d’Assaig 2023.</p>